La càmera crea una barrera entre nosaltres, cada dia més es forma un espai difícil de franquejar entre la seva voluntat i la meva necessitat de capturar-la en una fotografia, per això si un cristall o qualsevol materia transparent deixa passar la imatge i la llum però no l’aire que respirem potència la realitat que vull reflectir i per tant per sempre recordar.

Els records són reflexos en fotografies, trobar-nos més endavant amb aquestes fotos ens produeix sentiments .La fotografia ens recordarà sempre l’absència ,aquell moment que ja no hi és.

Entre ella i el meu ull sempre hi ha un espai que es pot traspassar amb amor i delicadesa. Ella m’ho permet .

Avui, més que mai  la càmera del mòbil ,més que mai ,tinc un ull per observar pel visor i l’altre per mirar-me a mi mateixa.

———————————————

La cámara crea una barrera entre nosotras, cada día más se forma un espacio difícil de franquear entre su voluntad y mi necesidad de captarla en una fotografía,por ello si un cristal o cualquier materia transparente  deja pasar la imagen y la luz pero no  el aire que respiramos potencia la realidad que quiero reflejar y por tanto para siempre  recordar.

Los recuerdos son reflejos en fotografías, encontrarnos  más adelante con esas fotos nos produce sentimientos .La fotografía nos recordará siempre la ausencia,ese momento que ya no está aquí.

Entre ella y mi ojo siempre hay un espacio que se puede traspasar con amor y delicadeza. Ella me lo permite .

Hoy con la cámara del móvil ,más que nunca, tengo un ojo para obeservar  por el visor y el otro para mirarme a mí misma.