Feliç de reprendre el projecte personal de retrats «Voluntats Contraposades «que just fa un any vaig deixar en pausa, i feliç per fer-ho amb una noia plena d’art, sentit i amor. Sonia Alins entra dins de l’elenc d’artistes lleidatans que a través dels cinc sentits i del seu llenguatge particular ens parlen d’AMOR amb les seves obres . Ella és moltes coses ,però perimer de tot és creativitat sensitiva plena de feminitat i ho podeu reconèixer en el seu treball més personal, on l’amor és el protagonista recognoscible entre les seves personals figures voluptuoses que emergeixen de la matèria..

Té ella que reconèixer que , malgrat haver connectat bé des del dia que ens vam conèixer en una exposició col·lectiva en la qual participàvem les dues amb els nostres treballs més femenins i personals , que quan li vaig proposar participar en la sèrie de retrats de fons negre ho va acceptar no convençuda suposo que frenada pel punt de timidesa que caracteritza a l’artista ,va anar la seva voluntat contraposada la que primer va emergir. Però aquí l’he tingut al fín, disposada i lliurada a ser retratada , finalment sense pudor. En la curta però intensa sessió que vam tenir, m’ho va posar més fàcil del que ella podria mai imaginar ,Em va oferir els seus gestos i la seva sensibilitat amb seguretat ,perquè no hi ha gens millor per ser retratat que vestir-se amb l’actitud de la confiança .

Vull explicar-vos que el més màgic d’aquestes curtes sessions sobre fons negre i una única llum és la suau i profunda conversa que sorgeix en la intimitat sense forçar gens. Tot flueix i hi ha un moment on apareix aquesta paraula o concepte que ho diu tot i resumeix el perquè està aquesta persona davant de la meva càmera avui i ara. Sonia, entre riures i anècdotes va pronunciar el terme «ofici»,la importància de «tenir ofici» al costat de la llibertat de l’art .Relació i pensament que  em va encantar.

Del llatí «opificium«, de «opus» (obra) + «facere» (fer) ve la paraula ofici. El seu significat és fer o realitzar una obra, servei hagut de, càrrec, mostra de consideració i haver d’i obligació.

L’ofici com a factor decisiu a l’hora de generar el sentiment de contacte amb el client. Tenir un ofici ens vincula amb la societat perquè converteix el treball en una mica més que en un esforç per guanyar-se la vida. Qui posseeix un ofici és amo de la seva pròpia utilitat, se sent responsable de la finalitat del seu treball. Poder viure d’acord amb una vocació suposa un luxe .L’ofici ens converteix en participants i protagonistes d’una societat. Ens defineix com a éssers vinculats. No oblidem que té a veure amb el coneixement humà i l’emoció, amb el desig d’explicar històries per donar testimoniatge de la realitat, sigui a través de la literatura, la il·lustració, la fotografia, la interpretació, la cuina, el disseny, eetc…

Crec que Sonia és la persona indicada per parlar i donar sentit a conceptes com a art i ofici ja que la seva il·lustració (i ella en persona) els combinen a la perfecció.Perquè si a un artista li agrada el treball del seu ofici, al marge de qualsevol qüestió d’èxit o la fama, els déus li han cridat.

Som inicalment voluntats contraposades però estem juntes i d’acord amb que tenir una vocació, tenir ofici ens fa ser afortunades. La nostra realització personal respon a un sentit social. Es tracta d’una veritable sort tenir aquesta responsabilitat més enllà de la llibertat artística.

Ofici que no dóna de menjar al seu amo, no val dues faves.(Cervantes)

gràcies Sònia.

 ———————————————