Sí, ara tinc l’imatge que volia de l’Anna, el seu gest i la seva voluntat, tampoc tan contraposada a la meva per cert. He rebut el seu sincer beneplàcit al veure el seu retrat definitiu, accepta amb postura tolerant la meva elecció  i també tinc un preciós text escrit per ella que li ha sortit a raig quan ha vist la seva foto.

L’Anna Sàez és una periodista i escriptora que ens apropa als nostres records d’amor i al nostre passat més o menys llunyà amb paraules suaus i dolces.

Llegiu-ho i tanqueu després els ulls per poder veure el vostre primer amor, proveu-ho! És màgic.

Ho tinc tot per reconèixer  que aquest iniciàtic  projecte de retrats a gent creativa que expressa ,amb els seu talent i amb algún dels cinc sentits ,tot el gran siginificat de  l’AMOR ,  té més que un sentit  íntim i una voluntat  personal com a tafanera addictiva que sóc, m’aporta quelcom molt més desitjat per tots: la connexió real humana, la càmera sempre m’apropa a la  gent però ara és una connexió casi bé visceral cap a la bellesa.

No puc demanar res més.

 

Aquí us deixo l’escrit massa curt o massa llarg sobre el record del primer  desig amorós de l’Anna i també unes poques o massa fotos sobre la sessió amb l’Anna. Decidiu vosaltres.

 

Gràcies, gràcies Anna.

 

Tanco els ulls i et veig

Tanco els ulls i el cel es torna sorollosament blau. Encara no sé que l’abril és un mes molt cruel. Busco un número a la guia que no trobo, però la primavera pot més que jo. I què si la inicial no coincideix? Marco des del telèfon públic d’un bar que ja no existeix i aquella F que em volia esguerrar el dia es converteix en una bella carrossa que arrosseguen mitja dotzena de cavalls blancs. Fins i tot, diria que hi ha una pluja de pètals de rosa. T’he trobat. T’he trobat potser sense saber massa bé què busco, però accepto el te. Enfilo el carrer costerut que ens separa amb el convenciment que la faldilla verda m’està molt bé. Canvio d’opinió tres o quatre vegades, però no m’escolto. No atenc a raons. Avanço amb tanta determinació que m’espanto una mica. No tinc cap plan. Només una excusa que de vegades em sembla genial i d’altres pueril: portar-te unes cireres. De fet, no tinc cap idea. Tinc la ment en blanc. O, potser no, potser és que m’ocupes tot el pensament. El món s’ha tornat tan petit que no hi ha lloc per a ningú més. Els he oblidat a tots. Des que em vas treure a ballar un fatídic pasdoble que jo no sabia seguir, que la vida sona com un bolero. “No importa el moviment, sinó la distància”, em vas dir. I jo la volia escurçar més, la distància. Per això vaig agrair que apropessis la cadira de vímet mentre em prenia aquell te. Era el meu primer te i encara no sé si em va agradar. El sol es va pondre amb inusual dramatisme al nostre davant. Tanco els ulls, i el color taronja envaeix l’horitzó d’irrealitat. Tanco els ulls, i et veig, encara.

 

Anna Sàez Mateu

 

 

 

—————————————————

 

 

 

Sí, ahora tengo la imagen que quería de Anna, su gesto y su voluntad, tampoco tan contrapuesta a la mía por cierto , tengo su sincero beneplácito al ver su retrato definitivo, acepta con postura tolerante mi elección y también tengo un precioso texto escrito por ella que le ha salido a chorro cuando ha visto su foto.

Anna Sàez es una periodista y escritora que nos acerca a nuestros recuerdos de amor y a nuestro pasado más o menos lejano con palabras suaves y dulces.

Leerlo y cerrad después los ojos para poder ver vuestro primer amor de nuevo, probadlo!

Lo tengo todo para reconocer que este iniciático proyecto de retratos a gente creativa ,que expresa con su talento y algun de los cinco sentidos todo lo grande que es el significado del AMOR , tiene más que un sentido íntimo y una voluntad personal como mirona adictiva que soy, me aporta algo mucho más deseado por todos: la conexión real humana. La cámara siempre me acerca a la gente pero ahora es una conexión casi visceral hacia la belleza.

No puedo pedir nada más.

Aquí os dejo el escrito demasiado corto o demasiado largo sobre el recuerdo del primer deseo amoroso de Anna y también unas pocas o demasiadas fotos sobre la sesión con Anna. Decidís vosotros.

Gracias, gracias Anna.

 

 

 

 

 

Anna Sàez Mateu, periodista maig2012