«Ser és ser fotografiat»

“ Ser és ser fotografiat” va dir Borges .La fotografia fa patent, emfatitza i confirma la existència. Sovint la vida real necessita una certa potenciació si volem crear imatges que estiguin d’acord amb la imatge que tenim de nosaltres mateixos i el retrat hauria de ser una instantània de la persona en un plànol més elevat, el fet d’afavorir sense perdre la naturalitat de la imatge.

Allunyant-me d’etiquetes i buscant emotivitat, que és la base de les imatges, vull que el retratat surti “guapo” i que s’agradi però també que es reconegui.

Quan retrato m’obligo a MIRAR els detalls amb atenció, afinar l’ull crític i comprendre més àmpliament a les persones i els efectes de la llum sobre el seu rostre . MIRAR no és el mateix que veure, com escoltar no és el mateix que sentir. En el MIRAR hi ha sentiment i emoció, hi ha intensitat i passió , en el MIRAR està el JO amb majúscules.

Tret que s’estigui treballant amb un model o una celebritat, la gent que va a ser retratada normalment està il·lusionada davant la perspectiva de posar davant la càmera però amb un cert grau d’aprensió. El fet que et mirin intimida molt. No solament l’entorn(l’estudi) els és estrany i poc familiar, sinó que la majoria de persones són més conscients de les percepció dels seus desavantatges físics que dels seus atributs i per això se senten vulnerables sota el resplendor de les llums d’un estudi.

Sóc conscient de que la càmera ens molesta (al retratat i al retratista) perquè també quan retrato vull que la persona em miri a mi i si és difícil mirar als ulls ,a la càmera encara és més difícil .
Vull comprendre com es sent la persona , el seu aspecte i fer-los comprendre el concepte de ser fotografiats gaudint i compartint la experiència tots plegats . Col.locar al retratat en un ambient estrany pot produir-li tensió i ansietat , es sent exposat i no sap que s’espera d’ell, per aquest motiu simplifico l’ambient i els elements al màxim, per a dirigir-me a la naturalitat i l’expressió.
Tinc present sempre que els retrats que faig deuen mostrar un moment de la vida de la persona, un moment que sense dubte cobrarà més importància en el futur.

Sóc fotògraf i tinc una responsabilitat.

—————————————————-

“ Ser es ser fotografiado” dijo Borges .La fotografía hace patente, enfatiza y confirma la existencia. A menudo la vida real necesita una cierta potenciación si queremos crear imágenes que estén de acuerdo con la imagen que tenemos de nosotros mismos y el retrato tendría que ser una instantánea de la persona en un plano más elevado, el hecho de favorecer sin perder la naturalidad de la imagen.

Alejándome de etiquetas y buscando emotividad, que es la base de las imágenes, quiero que lo retratado salga “guapo” y que se guste pero también que se reconozca.

Cuando retrato me obligo a MIRAR los detalles con atención, afinar el ojo crítico y comprender más ampliamente a las personas y los efectos de la luz sobre su rostro . MIRAR no es el mismo que ver, como escuchar no es el mismo que sentir. En el MIRAR hay sentimiento y emoción, hay intensidad y pasión , en el MIRAR está el YO con mayúsculas.

Salvo que se esté trabajando con un modelo o una celebridad, la gente que va a ser retratada normalmente está ilusionada ante la perspectiva de poner ante la cámara pero con un cierto grado de *aprensió. El hecho que te miren intimida mucho. No solamente el entorno(el estudio) los es extraño y poco familiar, sino que la mayoría de personas son más conscientes de las percepción de sus desventajas físicas que de sus atributos y por eso se sienten vulnerables bajo el resplandor de las luces de un estudio.

Soy consciente de que la cámara nos molesta (al retratado y al retratista) porque también cuando retrato quiero que la persona me mire a mí y si es difícil mirar a los ojos ,a la cámara todavía es más difícil .
Quiero comprender como se siendo la persona , su aspecto y hacerlos comprender el concepto de ser fotografiados disfrutando y compartiendo la experiencia todos juntos . Colocar en el retratado en un ambiente extraño puede producirle tensión y ansiedad , se siendo expuesto y no sabe que se espera de él, por este motivo simplifico el ambiente y los elementos al máximo, para dirigirme a la naturalidad y la expresión.
Tengo presente siempre que los retratos que hago deben de mostrar un momento de la vida de la persona, un momento que sin duda cobrará más importancia en el futuro.

Soy fotógrafo y tengo una responsabilidad.