Escriptora que parla d’amor plens de riscos emotius, sentimentals i personals
i autora d’una novel·la que porta com a títol: Al vertigen.

Vaig saber de Núria  Perpinyà per la premsa i per xarxes socials i vaig entendre que les nostres voluntats contraposades havien d’entrar en joc algun dia.

La paraula “vertigen” ,en llegir-la en silenci i en pronunciar-la en veu alta , em fa sentir aquell mateix vertigen. Un vocable que atreu i et porta a l’abisme més interior. Vertigen és sentir atracció, desig de saltar , no por a caure. Un
títol perfecte per una història d’amor i passió.

La timidesa de la Núria no va deixar que em donés el “sí
vull” immediat però finalment la seva voluntat no es va contraposar a
la meva  proposta. Hi havia vincles indefinits que ens podien evocar i suggerir
més enllà dels nostres treballs, només volia una curta trobada perquè
jo la mirés i ella s’amagués. Vaig creure que el fet que algú la mirés amb una càmera
davant , la podia fer sentir cert “vertigen” i vaig esperar al fet que sentís finalment l’atracció per allò que rebutjava.

Arribà el dia de la sessió i la Núria ,de la seva bossa,
va treure el seu nou llibre ,amb aquella especial
olor que fan els llibres nous i que vénen directament de la mà del seu propi autor. Me’l va
signar amb una preciosa dedicatòria dient-me també que era una gran
història d’amor en alta muntanya i que sofriria molt llegint-ho ,
els protagonistes em farien sofrir molt . Vaig pensar
que m’ho llegiria posat que si se sofria segur que es
tractava d’una història de veritable amor, de les quals a mi m’agraden .

Les trobades en l’estudi per a les sessions
de Voluntats són especialment belles, hi ha un punt de comunicació
gestual molt innocent i bonic, en un interval de temps curt ,però
suficient. Deixo que entenguin el meu projecte amb els meus simples i ràpides
paraules, les suficients per no  sentir-se dirigits i que sorgeixi
realment el gest i la simplicitat que busco en el moment de col·locar-se
davant meu. Parlem més que jo fotografio i ells posen . Tot el que
passa en aquella estona,un davant de l’altre ,vull que ens porti
finalment a una sèrie d’imatges intemporals i indefinides, han d’estar
en condicions d’amagar-se ja que entre altres coses senten atracció i por: vertigen.
Aquest projecte , Voluntats Contraposades, és més
intuïtiu que intel·lectual, hi ha més d’atzar que de certesa, com en
totes les històries d’amor.

Però vull, en el fons,  que realment sentin vertigen mentre esperen el resultat i  que sentin vertigen quan per fi veuen les imatges creades a partir de la contraposició de les dues voluntats.

 

 

 

—————————————————–

 

 

Escritora que habla de amor lleno de riesgos emotivos, sentimentales y personales
y autora de una novela que lleva como título: Al vértigo.

Supe de Núria Perpinyà  por la prensa y por redes sociales y entendí que nuestras voluntades contrapuestas tenían que entrar en juego algún día.

La palabra “vértigo” ,al leerla en silencio y al pronunciarla en voz alta  , me hace sentir ese mismo vértigo. Una vocablo que atrae  y te lleva al abismo más interior. Vértigo es sentir atracción, deseo de saltar , no miedo de caer .Un
título perfecto por una historia de amor y pasión, sea por  una montaña o por una persona.

La  timidez de Núria no dejó que me diera el “sí
quiero” inmediato pero finalmente su voluntad no se contrapuso a mi
simple propuesta. Había vínculos indefinidos que nos podían evocar y sugerir
más allá de nuestros trabajos, sólo quería un corto encuentro para
que yo la mirara y ella se escondiese. Creí que el hecho que alguien la mirara con tras la  cámara
,la podía hacer sentir cierto “vértigo” y esperé a que sintiese finalmente la atracción por aquello que rechazaba.

Llegó el día de la sesión y Núria, de su bolso,
sacó su nuevo libro ,con aquel
olor especial que hacen los libros nuevos y que vienen directamente de la mano de su propio autor, que
me lo firmó con una preciosa dedicatoria diciéndome  también que era una gran
historia de amor en  la alta montaña y que sufriría  mucho leyéndolo ,
los protagonistas me harían sufrir mucho . Pensé
que me lo leería puesto que si se sufría seguro que se
trataba de una historia de verdadero amor, de las que a mí me gustan .

Los encuentros en el estudio para las sesiones
de Voluntades son especialmente bellas, hay un punto de comunicación
gestual muy inocente y bonito, en un intervalo de tiempo corto ,pero
suficiente. Dejo que entiendan mi proyecto con mis simples y rápidas
palabras, las suficientes para no se sientan dirigidos y surja
realmente el gesto y la simplicidad que busco en el momento de colocarse
allí ,ante mí. Hablamos más que yo fotografío y ellos posan . Todo lo  que
pasa en aquel ratito ,uno frente el otro ,quiero que nos lleve
finalmente a una serie de imágenes intemporales e indefinidas, tienen que
estar en condiciones de esconderse ya que entre otras cosas sienten atracción y miedo: vértigo.
Este proyecto , Voluntades Contrapuestas, es más
intuitivo que intelectual, hay más de azar que de certeza, como en todas
las historias de amor.

Pero quiero que realmente sientan vértigo  mientras esperan el resultado, que sientan vértigo cuando por fin  ven las imágenes creadas a partir de  la contraposición de las dos voluntades.

 

 

 

Us deixo dos fragements de la novell.a Al vertigen,  per porvocar-vos el desig de saltar a la seva lectura:

“……………Els cossos no enganyen, ens buscàvem; em defugia però es deixava acariciar;era un sí i un no a l’ensems. Jugàvem a cartes tapades , amagant les intencions, començant per mi que m’havia arruïnat només estrenar-me…..”

http://www.grup62.cat/llibre-al-vertigen-108091.html#amunt

 

 

 

Gràcies Núria, finalment  les nostres voluntats han estat el menys contraposades possibles.

 

Núria Perpinyà , Escriptora. Octubre2013