Seleccionar página

 

 

Sempre he pensat que els fotògrafs de retrat comercial tenim molt que aprendre del món de la restauració i de la gastronomia ;de la postura creativa que han pres els cuiners en els últims anys i també  dels hàbits , acceptació i actituds dels comensals quan surten a menjar fora de casa. Analitzant  les seves expectatives, sensacions, accions i reaccions davant l’experiència de “menjar”, (acció que realitzem cada dia com a mínim tres cops), podem arribar a conclusions sobre la nostra professió i anar més enllà.

Qui em coneix una mica sap del meu pesat gust per crear paral·lelismes entre la restauració (per la que sento gran admiració) i el treball de fotògraf de retrat comercial (el meu) per explicar-me i aconseguir  cert  enteniment per part dels meus clients .Repte tan difícil quan sents comentaris com: «……això ja se fer-ho jo i conec el seu cost» .

Així que, des d’aquí,  des del meu bloc ,vaig apropar-vos al meu senzill, però conceptual, món de la» Teoria de la truita de patates».Comencem doncs amb una breu anàlisi d’una de les  recepta més típiques de la cuina de casa nostra.

  • recepta de grau de dificultat :fàcil
  • temps de preparació: 20 min. aproximadament
  • els seus ingredients necessaris són: ous, oli, sal ,patates i si agrada ceba.

Ara que tots sabem fer una truita de patates amb els seus ingredients, sabem seguir els seus passos d’elaboració i sabem que hi ha tantes com cuiners i situacions ,seguidament anem a repassar i recordar unes quantes truites de patates degustades durant  la nostra vida , totes elaborades amb els mateixos ingredients i  seguint  la mateixa recepta que ja coneixem:

Tenim la truita de patata de la nostra mare, sense lloc a dubte la millor ja que et porta records i enalteix les emocions de la infància ;la del bar de sota l’oficina, la que es relaciona amb un «break» dela feina ;la del pinxo per la canyeta del bar de tapes que et prens amb els teus amics ;la de la teva amiga que la  fa per passar un dia en el camp i degustar-la després d’una bona caminada; la precuinada del super per acabar-la en la teva microones un dia amb presses ; la del menjador escolar que et posaven remullada per  l’enciam ; la que fas tu mateix una tarda de diumenge per a la teva gent amb tant amor i a la teva manera, la que ha fet el teu veí per veure el partit de futbol el dissabte a la nit ; i ……..finalment avui afegirem l’alternativa i «esferificada » del mestre,artista i més gran Ferran Adrià.

Aquí és on avui volia arribar, què fa Ferran amb la truita de patates ?, doncs sorprendre’ns utilitzant els mateixos ingredients per cuinar la recepta de la llar espanyola per excel·lència, però ell va i la desconstrueix , la descontextualitza , esferifica i  iofilitza…  entre altres coses. Crea una nova experiència a través de la realitat dels cinc sentits. Analitzem  per exemple «deconstrucció»:  mètode que consisteix a disgregar cadascun dels elements d’un plat i sotmetre-ho a modificació de textura i temperatura. Irrecognoscible però conservant el genoma del plat original.Desconextualiza les elaboracions respecte a l’utensili o recipient en què es presenta i modifica les relacions entre els elements que interfereixen en el plat, la manera de consumir i de servir.  I no deixa de ser  una truita de patates amb els seus mateixos  ingredients.

Tots sabem el preu dels ingredients de la truita de patates al mercat, és a dir el cost final del plat . I aquí està el quit de la qüestió senyores i senyors: que si la fem nosaltres té un preu final, però si la prenem en el bar té un altre , la precuinada un altre, la que et fa la teva mare… bé,aquesta  no té preu…i la de Ferran Adrià sabem i  assumim que no pot valer el mateix  que la del bar de sota l’oficina encara que tingui els mateixos productes de base.  Tot  té  a veure amb les seves expectatives, moment personal  i necessitat de ser sorpresos .

Ser fotografiat , no és una necessitat com l’és l’alimentar-se, però avui  amb les noves tecnologies i la necessitat de recordar i congelar tots els nostres instants …doncs diriem que són dos necessitats que s’apropen molt .Els records emocionals també ens alimenten.
Conclusions  a les quals voldria  arribar amb la meva pesada teoria: per un costat ,els nostres retrats no poden valer el mateix que els que fan els nostres clients en les seves vacances dia a dia, encara que els ingredients siguin els mateixos, fins i tot la mateixa recepta, però nosaltres tenim que donar  un valor afegit perquè el preu s’assumeixi i accepti com realment de plat i experiència  superior i afegir  que els  retrats qeu fem els professionals  (tenint els mateixos ingredients i la mateixa recepta) no són millors que els que fan els nostres  clients si parlem d’emocions, experiències i records però podem afegir el plaure de sorprendre com fa Ferran,trencant  i descontextualitzant però conservant el genoma original.

La sorpresa té un preu i un valor .

 

——————————————————————-

 

 

 

 

Siempre he pensado que los fotógrafos de retrato comercial tenemos mucho que aprender del mundo de la restauración y de la gastronomía ;de la postura creativa que han tomado los cocineros en los últimos años y también de los hábitos , aceptación y actitudes de los comensales cuando salen a comer fuera de casa. Analizando sus expectativas, sensaciones, acciones y reacciones ante la experiencia de “comer”, (acción que realizamos cada día como mínimo tres golpes), podemos llegar a conclusiones sobre nuestra profesión e ir más allá.

Quién me conoce un poco sabe de mi pesado gusto para crear paralelismos entre la restauración (por la que siento gran admiración) y el trabajo de fotógrafo de retrato comercial (el mío) para explicarme y conseguir cierto entendimiento por parte de mis clientes .Rete tan difícil cuando sientes comentarios cómo: «……esto ya se hacerlo yo y conozco su coste» .

Así que, desde aquí, desde mi bloque ,os acerqué a mi sencillo, pero conceptual, mundo de la» Teoría de la tortilla de patatas».Empezamos pues con un breve análisis de una de las receta más típicas de la cocina de casa nuestra.

* receta de grado de dificultad :fácil
* tiempo de preparación: 20 min. aproximadamente
* sus ingredientes necesarios son: huevos, aceite, sal ,patatas y si gusta cebolla.

Ahora que todos sabemos hacer una tortilla de patatas con sus ingredientes, sabemos seguir sus pasos de elaboración y sabemos que hay tantas como cocineros y situaciones ,seguidamente vamos a repasar y recordar unas cuántas tortillas de patatas degustadas durante nuestra vida , todas elaboradas con los mismos ingredientes y siguiendo la misma receta que ya conocemos:

Tenemos la tortilla de patata de nuestra madre, sin lugar a duda la mejor puesto que te trae recuerdos y enaltece las emociones de la infancia ;la del bar de bajo la oficina, la que se relaciona con un «break» *del trabajo ;la del pincho por la cañita del bar de tapas que te tomas con tus amigos ;la de tu amiga que la hace para pasar un día en el campo y degustarla después de una buena caminata; la precocinada del super para acabarla en tu microondas un día con prisas ; la del comedor escolar que te ponían remojada por la lechuga ; la que haces tú mismo una tarde de domingo para tu gente con tanto amor y a tu manera, la que ha hecho tu vecino para ver el partido de fútbol el sábado por la noche ; y ……..finalmente hoy añadiremos la alternativa y «esferificada » del maestro,artista y más grande Ferran Adrià.

Aquí es donde hoy quería llegar, que hace Ferran con la tortilla de patatas ?, pues sorprendernos utilizando los mismos ingredientes para cocinar la receta del hogar español por excelencia, pero él va y la deconstruye, la descontextualita , esferifica y iofilitza… entre otras cosas. Crea una nueva experiencia a través de la realidad de los cinco sentidos. Analizamos por ejemplo «deconstrucción»: método que consiste a disgregar cada uno de los elementos de un plato y someterlo a modificación de textura y temperatura. Irreconocible pero conservando el genoma del plato original.Descontextualiza las elaboraciones respecto al utensilio o recipiente en que se presenta y modifica las relaciones entre los elementos que interfieren en el plato, la manera de consumir y de servir. Y no deja de ser una tortilla de patatas con sus mismos ingredientes.

Todos sabemos el precio de los ingredientes de la tortilla de patatas al mercado, es decir el coste final del plato . Y aquí está el quit de la cuestión señoras y señores: que si la hacemos nosotros tiene un precio final, pero si la tomamos en el bar tiene otro , la precocinada otro, la que te hace tu madre… bien,esta no tiene precio…y la de Ferran Adrià sabemos y asumimos que no puede valer el mismo que la del bar de bajo la oficina aunque tenga los mismos productos de base. Todo tiene que ver con sus expectativas, momento personal y necesidad de ser sorprendidos .

Ser fotografiado , no es una necesidad como lo es la alimentarse, pero hoy con las nuevas tecnologías y la necesidad de recordar y congelar todos nuestros instantes …pues *diriem que son dos necesidades que se acercan mucho .Los recuerdos emocionales también nos alimentan.
Conclusiones a las cuales querría llegar con mi pesada teoría: por un lado ,nuestros retratos no pueden valer el mismo que los que hacen nuestros clientes en sus vacaciones día a día, aunque los ingredientes sean los mismos, incluso la misma receta, pero nosotros tenemos que dar un valor añadido porque el precio se asuma y acepte cómo realmente de plato y experiencia superior y añadir que los retratos que estiércol los profesionales (teniendo los mismos ingredientes y la misma receta) no son mejores que los que hacen nuestros clientes si hablamos de emociones, experiencias y recuerdos pero podemos añadir el placer de sorprender como hace Ferran,rompiendo y descontextualizan pero conservando el genoma original.

La sorpresa tiene un precio y un valor .

 

 

 

 

 

Pin It on Pinterest

Share This