Ens trobem cara a cara, amb una única llum que il·lumina la que avui és la meva voluntat contraposada. Hi ha moments de còmodes silencis ,paraules, records, sinceritats, riures i serietat sensitiva ;tot això interromput pel so de la càmera ,la qual només vol resumir en simples gestos tot l’allí esdevingut, el què fotografio no importa però sí el com .

No és la primera vegada que fotografio al David, anys hem tingut perquè hi hagués altres ocasions i avui reconeix que sempre s’ha sentit com si li despullés amb la càmera així que finalment proposa llevar-se la samarreta per mostrar-se tal com és en aquest moment: em sento bé, és així. Proposa i se li concedeix , no són voluntats tan contraposades .Què fàcil tot al cap i a la fi.

Quan una» retratista», com ell em diu que sóc, vol fer un retrat a algú que se sent bé amb ell mateix , tot és molt més lleuger i fluït. Ell sap qui és avui i ho gaudeix, encara que ell és moltes coses , també FOTÒGRAF , ja que fa fotos i fotògraf és qui fa fotos.

El David  Fotografia llocs viscuts, ciutats i espais, ens ho explica documentat amb curiositat i amor a la vida, per sobre d’ideologies, modes i tecnicismes David viu la fotografia com si fos una bella amant , sense pressions,lliurement, gaudint i sempre amb molta passió .

Avui més que mai no m’importa tant el «que», sinó el «com» fem les coses. Les formes prevalen sobre el simple motiu, per tant: un plaer David.

 

 

———————————————————————–

 

 

Nos encontramos frente a frente,  con una única luz que ilumina la que hoy es mi voluntad contrapuesta. Hay momentos de  cómodos silencios ,palabras, recuerdos, sinceridades, risas y seriedad sensitiva ;todo ello interrumpido por el sonido  de la cámara ,la cual sólo  quiere resumir en simples gestos todo lo allí acontecido, el que fotografío no importa pero sí el como .

No es la primera vez que fotografío a David, años hemos tenido para que hubiese otras ocasiones y hoy reconoce que siempre se ha sentido como si le desnudase con la cámara así que  finalmente propone quitarse la camiseta para mostrarse tal como es en ese momento: me siento bien, es así . Propone y se le concede , no son voluntades tan contrapuestas .Qué fácil todo al fin y al cabo.

Cuando una «retratista», como él me llama, quiere hacer un retrato a alguien que se siente bien con él mismo , todo es mucho más ligero y fluido. Él sabe quien es hoy y lo disfruta, aunque  él es muchas cosas , también FOTÓGRAFO , ya que hace fotos y fotógrafo es quien hace fotos.

David fotografía lugares vividos, ciudades y espacios, nos lo explica documentado con curiosidad y amor a la vida, por encima de ideologías, modas y tecnicismos David vive la fotografía como si fuera una bella amante , sin presiones,libremente, disfrutando y siempre con mucha pasión .

Hoy más que nunca no me  importa tanto el «que», sino el «como» hacemos las cosas.  Las formas prevalecen sobre el simple motivo, por tanto: un placer David.

 

 

 

 

 

 

 

Hanoi(Vietnam)

 

 

 

 

 

 

David Besora. Fotògraf. octubre2013