Seleccionar página

 

Em declaro fonamentalment curiosa, tafanera gràfica i» voyeur» .Però segur que em disculpeu ja que sóc fotògraf i… és la meva feina.

Estar permanentment interrogant a la realitat perquè ens doni signes transmissibles a través de les eines que disposem ens fa FOTÒGRAFS  i la capacitat per trobar i detectar aquests  signes podria ser una prova elemental d’aptitud per saber qui està o no dotat per explicar coses interessants a través de la fotografia.

No hi ha un bon o dolent tema, només existeixen l’ull i el cor del fotògraf.

Quan en una imatge es pot veure a través del banal una mica més que transfigura  i revela la realitat podríem dir que és quan tenim una gran imatge fotogràfica. Puc dir que la curiositat ideològica i formal cap al món que ens  envolta fa que puguem «treure punta a les coses» i fer fotografies .

És veritat que sóc una » voyeur», treballo o faig «voyeourisme» sense parar, despullant a la gent i reflectint només el que m’interessa de cada cosa. El meu treball és mirar, veure i contar. A vegades crec que ser fotògraf és una excusa per ser una tafanera, ja que  em fa l’efecte de fer alguna cosa a part de mirar i mirar…, i així tinc menys mala consciència.

Arribat a aquest punt de sinceritat  crec que és necessari entrar en el concepte que ajudarà a donar un sentit al treball del tafaner  o fotògraf  i, si es pot ,així dignificar  aquesta professió una mica.Per entendre de què viu el voyeur i per facilitar la compresió del tema de la professió  de  fotògraf  és necessari que entri ara  una figura clau : el CLIENT.

Davant la pregunta  «de  què viu el fotògraf?»,  la resposta no és precisament «de fer fotos» ,és una altra de més elemental:»dels seus clients».  Es molt important tenir un» bon client», i no em refereixo només a qui paga puntualment i sense queixar-se , sinó també el que té molt clar el tipus de treball que precisa ,sap triar el fotògraf i sap guiar -ho. El client és qui ens permet mirar i ens guia per saber què vol que mirem i   després vol que  li expliquem el què em vist. Molts treballs s’han malmès o han resultat mediocres perquè el client s’ha equivocat en l’elecció del fotògraf adequat o no ha sabut donar  les directrius oportunes .

Deuríem tenir clar què tipus de fotògrafs som o volem ser i per això cal saber el què busquem, si té interès i per a  qui, trobar aquest meravellós equilibri entre el què vols mirar i contar, el què pots mirar i contar  i el què vol el client que mirem i contem.

 

 

——————————————————————————————–

 

Me declaro fundamentalmente curiosa, mirona gráfica y» *voyeur» .Pero seguro que me disculpáis puesto que soy fotógrafo y… es mi trabajo.

Estar permanentemente interrogando a la realidad porque nos dé signos transmisibles a través de las herramientas que disponemos nos hace FOTÓGRAFOS y la capacidad para encontrar y detectar estos signos podría ser una prueba elemental de aptitud para saber quién está o no dotado para explicar cosas interesantes a través de la fotografía.

No hay un buen o malo tema, sólo existen el ojo y el corazón del fotógrafo.

Cuando en una imagen se puede ver a través del banal algo más que transfigura y revela la realidad podríamos decir que es cuando tenemos una gran imagen fotográfica. Puedo decir que la curiosidad ideológica y formal hacia el mundo que nos rodea hace que podamos «sacar punta a las cosas» y hacer fotografías .

Es verdad que soy una » voyeur», trabajo o haya «voyeourisme» sin cesar, desnudando a la gente y reflejando sólo el que me interesa de cada cosa. Mi trabajo es mirar, ver y contar. A veces creo que ser fotógrafo es una excusa para ser una mirona, puesto que me da la impresión de hacer algo aparte de mirar y mirar…, y así tengo menos mala conciencia.

Llegado a este punto de sinceridad creo que es necesario entrar en el concepto que ayudará a dar un sentido al trabajo del mirón o fotógrafo y, si se puede ,así dignificar esta profesión un poco.Para entender de que vive el voyeur y para facilitar la compresión del tema de la profesión de fotógrafo es necesario que entre ahora una figura clave : el CLIENTE.

Ante la pregunta «de que vive el fotógrafo?», la respuesta no es precisamente «de hacer fotos» ,es otra de más elemental:»de sus clientes». Se muy importante tener un» buen cliente», y no me refiero sólo a quien paga puntualmente y sin quejarse , sino también el que tiene muy claro el tipo de trabajo que precisa ,sabe elegir el fotógrafo y sabe guiar -lo. El cliente es quien nos permite mirar y nos guía para saber qué quiere que miramos y después quiere que le explicamos el qué me visto. Muchos trabajos se han malogrado o han resultado mediocres porque el cliente se ha equivocado en la elección del fotógrafo adecuado o no ha sabido dar las directrices oportunas .

Deberíamos de tener claro que tipo de fotógrafos somos o queremos ser y por eso hay que saber el qué buscamos, si tiene interés y para quien, encontrar este maravilloso equilibrio entre el qué quieres mirar y contar, el qué puedes mirar y contar y lo qué quiere el cliente que miremos y contemos.

 


 

 


 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

Pin It on Pinterest

Share This