Seleccionar página

Faig fotos de noces per l’atzar que regeix la vida. Sóc fotògraf perquè m’agrada això de mirar amb bogeria i potser no sé fer una altra cosa, però em vaig convertir en fotògraf professional quan va aparèixer el CLIENT, quan tot això que faig va ser  útil a algú.

La real  raó de ser del fotògraf professional és tenir un client i la finalitat del client és tenir un desig que tu puguis assolir, en aquest cas, mirant.

El meu client vol tenir un document que li sigui útil per alimentar  la seva memòria, per construir el seu record, per sumar al seu arxiu de moments emotius vitals ,una història que poder explicar , i jo tot això ho comprenc abordant-ho com a document. Jo documento abordant el tema i també em  de ser  conscients que hi ha  fotògrafs que creen el tema.. aquest és un altre post.

I tu ,crees o documentes?

Per abordar un tema cal comprendre-ho , a les persones implicades també i a més amés  tenir accés a elles. Mariona i Raül, és una de les parelles que em va facilitar apropar-me i entendre el seu moment . Em van donar la possibilitat d’extreure de la seva realitat instants efímers i convertir-los en eterns. Van deixar que el meu ull fotogràfic congelés fraccions que podien passar inadvertides per a l’altre ull, l’anatòmic. Ells em fan fotògraf professional per la confinaça i la finalitat de la seva comanda, ells eren els meus «clients». Em van demanar , perquè era el seu desitg, que documentés amb el meu ull curiós, el meu ull testimoni, el meu ull mirall i fer així alguna cosa útil per a ells : proporcionar memòria. No em van demanar que creés, em van demanar que documentés. Però, per documentar, cal ser objectiu?, personalment no crec que es pugui ser objectiu amb un  ull (concretament només el meu) , però sí que puc ser honesta.

Aquest  és el meu objectiu i el meu repte com a fotògraf professional de reportatge de boda : documentar subjectiva però honestament el tema que me marca el client. Jo m’apropo i ho miro, dono el meu  testimoni .

«L’ull que que veus no és ull perquè ho veus: és ull perquè et veu». Antonio Machado

Gràcies parelles, gràcies clients, per deixar que documenti, honestament ho dic.

————————————————————

 

 

Hago fotos de bodas  por el azar que rige la vida. Soy fotógrafo porque me  gusta esto de mirar  con locura y quizás no  sé  hacer otra cosa, pero me convertí  en fotógrafo  profesional cuando apareció el  CLIENTE, cuando todo esto que hago fué útil a  alguien.

La  real razón de ser del fotógrafo profesional es tener un cliente y la  finalidad del cliente es tener un deseo que tú puedas lograr,en este caso mirando.

Mi cliente quiere tener un documento que le sea útil para alimentar  su memoria, para construir su recuerdo, para sumar a su  archivo de momentos emotivos vitales una historia que poder contar , y yo todo esto  lo comprendo abordándolo como documento. Yo documento el tema y también hemos de ser conscientes de que hay otros fotógrafos que crean el tema…este es otro post.

Para abordar un tema hay que comprenderlo, a las personas implicadas también y además tener acceso a ellas. Mariona i Raül es una de esas parejas que  me han facilitado  acercarme y entender su momento. Me dieron la posiblidad de extraer de su realidad instantes efímeros y convertirlos en eternos. Dejaron que mi ojo fotográfico congelase fracciones  que podían pasar inadvertidas para el otro ojo, el  anatómico. Ellos me convierten en fotógrafo profesional con su confianza y la finalidad de su petición, ellos son mis clientes.

Me pidieron , porque era su deseo, que documentase con mi ojo curioso, mi ojo testigo, mi ojo espejo y hacer así  algo útil para ellos : proporcionar memoria. No me pideron que crease, me pideron que documentase. Pero, para documentar, hay que ser objetivo?, personalmente no creo que se pueda con un sólo ojo (concretamente sólo el mío) ser objetivo pero sí que puedo ser honesta.

Este es mi objetivo y mi reto como fotógrafo profesional de reportage de boda: documentar subjetiva pero honestamente el tema que me marca el cliente. Yo me acerco y lo miro, doy mi  testimonio.

«El ojo que que ves  no es ojo porque lo veas: es ojo porque te ve»Antonio Machado

 

Gracias parejas, gracias clientes, por dejar que documente ,honestamente lo digo.

 

 

Mariona i Raül, juliol2012

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pin It on Pinterest

Share This