Casualitat o sort.Voluntats Contraposades(XXIII)

Un nou 23 d’abril amb nosaltres! No hi ha mai una diada igual, cada Sant Jordi té una llum especial, unes paraules ,una música, un aroma, un tacte i un gust diferent .És un dia on la lectura és protagonista junt amb l’amor romàntic, em sembla màgic però no casual.

Casualitat tampoc és que avui us presenti una nova Voluntat en el meu bloc i que sigui la d’un gran escriptor, l’Emili Bayo. Tampoc hi ha mai una Voluntat Contraposada igual, totes tenen sentits diferents i totes tenen quelcom màgic, totes amb un fons negre i sense mirar-me ens expliquen coses sobre casualitat i amor.

Què bella és la casualitat!!!La casualitat ens dóna gairebé sempre el que mai se’ns hagués ocorregut demanar.

Sembla també casual que Emili escrigui amb el color negre les seves novel.les i ens parli de misteri,d’intriga, curiositat, saber i encara que no ho cregueu d’amor.

El retrat de l’Emili és sobre fons negre, vestit de negre com la tinta perquè el negre deixa a l’ombra tot menys la mirada, encara que amagada , perquè l’amor necessita poca llum . Avui els retrats són més negres que mai i la novel.la de l’Emili amb més voluntat contraposada que mai.

Durant la sessió l’Emili i jo ens vam sentir «com personatges secundaris i prescindibles que no arriben a entendre mai el veritable argument de la pel.lícula que estan representant». L’escenari en que ens vam trobar i del relat que us vull contar amb els retrats de l’Emili era i és molt negre,fosc i una mica misteriós però gens violent, ni anguniós com el gènere de la seva novel.la , Puta pasta.

Va ser molt més fàcil retratar a l’Emili fosc del que podeu pensar, vam parlar de fills, de cinema, de dificultats ,de llum .es respirava un ambient equilibrat i proper com el seu llenguatge literari però si em permeteu ,ara que he pogut llegit el seu relat ( amb el que em va obsequiar amb una bellíssima dedicatoria que vull també compartir amb vosaltres aquí) crec que seria encara més fàcil fotografiar-lo porque ell sap molt de plans i veritat, parla amb un llenguatge fotogràfic molt proper al meu del que us podeu pensar . Ens explica la història de corrupció i perdedors en tres plans de fotografia cinematogràfica, amb tres veritats, tres ulls que miren i tres ments que pensen i viuen. Un relat des de tres perspectives per apropar-se més a la gran veritat. Això és o no és fotogràfic?

Trobar-me amb ell i poder fer aquests retrats negres és casual? o és que tinc sort?

-Sort? No us molesteu, amic Tramós. La sort només és una excusa per a perdedors.

Moltes gràcies Emili per deixar retratar la casualitat i la sort en el meu estudi per aquest joc.

…..»A les seves preguntes no hi ha angoixa ni ràbia, només curiositat i un esforçat simulacre de dolor. Amb una indicació de la mà , l’anfitrió convida el policia a seure en una cadira propera i aquest li explica les poques coses que sap.»….

Puta Pasta. Emili Bayo

Guanyadora del VI PREMI CRIMS DE TINTA.

—————-

Un nuevo 23 de abril con nosotros! No hay nunca una fiesta igual, cada Sant Jordi tiene una luz especial, unas palabras ,una música, un aroma, un tacto y un gusto diferente .Es un día donde la lectura es protagonista junto con el amor romántico, me parece mágico pero no casual.

Casualidad tampoco es que hoy os presente una nueva Voluntad en mi bloque y que sea la de un gran escritor, Emili Bayo. Tampoco hay nunca una Voluntad Contrapuesta igual, todas tienen sentidos diferentes y todas tienen algo mágico, todas con un fondo negro y sin mirarme nos explican cosas sobre casualidad y amor.

Parece también casual que Emili escriba de color negro sus novelas y nos hable de misterio,de intriga, curiosidad, saber y aunque no lo creáis de amor.

Qué bella es la casualidad!!. La casualidad nos da casi siempre lo que nunca se nos hubiere ocurrido pedir.

El retrato de Emili es sobre fondo negro, vestido de negro como la tinta porque el negro deja a la sombra todo menos la mirada, aunque escondida , porque el amor necesita poca luz . Hoy los retratos son más negros que nunca y la novela de Emili con más voluntad contrapuesta que nunca.

Durante la sesión Emili y yo nos sentimos «como personajes secundarios y prescindibles que no llegan a entender nunca el verdadero argumento de la película que están representando». El escenario en el que nos encontramos y del relato que os quiero contar con los retratos de Emili era y es muy negro, oscuro y un poco misterioso pero nada violento, ni angustioso como el género de su novela , Puta pasta.

Fue mucho más fácil retratar al Emili oscuro de lo que podéis pensar; hablamos de hijos, de cine, de dificultades ,de luz…. . Se respiraba un ambiente equilibrado y cercano como su lenguaje literario pero si me permitís ,ahora que he podido leído su relato ( con el que me obsequió con una bellísima dedicatoria que quiero también compartir con vosotros aquí) creo que hoy sería todavía más fácil fotografiarlo proque él sabe mucho de planos y verdad, habla con un lenguaje fotográfico mucho más cercano al mío del que os podéis pensar . Nos explica la historia de corrupción y perdedores en tres planes de fotografía cinematogràfica, con tres verdades, tres ojos que miran y tres mentes que piensan y viven. Un relato desde tres perspectivas para acercarse más a la gran verdad. Esto es o no es fotográfico?

Encontrarme con él y poder hacer estos retratos negros es casual? o es que tengo suerte?

-Sort? No os molestáis, amigo Tramós. La suerte sólo es una excusa para perdedores.

Muchas gracias Emili para dejar retratar la casualidad y la suerte en mi estudio para este juego mágico.

.….»A sus preguntas no hay angustia ni rabia, sólo curiosidad y un esforzado simulacro de dolor. Con una indicación de la mano , la *anfitrió invita el policía a sentar en una silla cercana y este le explica las pocas cosas que sabe.»….

Puta Pasta. Emili Bayo

Ganadora del VI PULSE CRÍMENES DE TINTA.