Potser d’aquí uns anys aquests 9 nens de preciosos 9 anys avui ,es retrobaran amb aquestes fotos de la seva primera comunió. Veuran els seus rostres, la seva mirada, la seva rialla i l’expressió d’emoció; i potser en aquell moment recordaran sensacions com que llavors els dies eren llargs i les nits curtes, que admiraven a persones que ells consideren models a seguir, que els agradava acabar bé les coses, que confiaven en si mateixos, que somiaven amb situacions que els donaven molta por però que també somiaven que volaven , que podien resoldre problemes sols, que encara jugaven amb pilotes i nines però sobretot amb els seus grans amics, que feien esport sense por a perdre, que sabien el que era just i el que era dir la veritat, que se sentien volguts i protegits, que sabien ja molt però tenien encara molt que aprendre ,que volien explorar, llegir, dibuixar, escriure i crear, fins i tot sabien ,només llavors ,que volien ser de grans.
I recordant detindran una mica el temps.
Potser recordin coses felices quan mirin aquestes fotos, potser…i llavors jo també seré una mica més feliç.
Espereu!!!, un moment!, ara recordo!!…… aquests possibles records d’aquests infants avui em fan, ara mateix, recordar una cosa…mmmmmmmm….. derrepent recordo el per què dedico el meu temps i part de la meva vida a fer retrats a nens de 9 anys!..és per a que ells recordin. Ara ho recordo!!,recordo que és per ser jo una miqueta més feliç deixant per al record i per a la posteritat una imatge d’emoció i il·lusió viscuda .
——————————————-
Quizás dentro de unos años estos 9 niños de preciosos 9 años hoy se reencontrarán con estas fotos de su primerea comunió. Verán entonces sus rostros, su mirada, su sonrisa y la exrpresión emocinada ; y quizás entonces recordarán sensaciones como que entonces los días se hacían largos y las noches cortas, que admiraban a personas que ellos consideran modelos a seguir, que les gustaba acabar bien las cosas, que confíaban ya en sí mismos, que soñaban cosas que les daban mucho miedo pero que también les hacían volar, que podían resolver problemas solos, que aún jugaban con pelotas y muñecas pero sobretodo con sus grandes amigos, que hacían deporte sin miedo a perder, que sabían lo que era justo y lo que era decir la verdad, que se sentían queridos y protegidos, que sabían ya mucho pero tenían todavía mucho que aprender que querían explorar, leer, dibujar, escribir y crear, incluso sabían ,sólo entonces ,que querían ser de mayores.
Y recordando detendrán un poco el tiempo.
Quizás recuerden cosas felices cuando miren estas fotos, quizás…y entonces yo también seré un poco más feliz.
Un momento! … ahora recuerdo! ……. , estos posibles recuerdos de estos niños de mañana me hacen hoy recordar una cosa. ..mmmmmmmm….. recuerdo el por qué me dedico a hacer retratos a niños de 9 años para que ellos recuerden. Ahora lo recuerdo!!. Recuerdo que es para ser yo un poquito más feliz , dejando para el recuerdo y para la posteridad una imagen de emoción e ilusión vivida
gràcies a la Carla, l’Anna, l’Enric, el Joel, la Paula, la Maria, el Guillem, el David ,el Pau i a molts altres que aquests dies m’han deixat ahjudar-los a tenir un record dels seus preciosos 9 anys.
anna
enric
paula
carla
maria
david
elia
guillem
joel