Seleccionar página

M’agraden els nens, els meus i els de els altres. M’encanta que ocupin el meu temps, mirar-los i provocar-los perquè expressin el seu estat de felicitat , la seva tristesa i que m’ho donin tot davant de la càmera. Retratar nens és un joc amb ells. Jugant els retrato.

Gaudeixo amb els seus riures, les seves mirades, els seus comentaris sincers i sense prejudicis.

Tot això intento fotografiar amb la màxima senzillesa, com són ells: complicació simple. Floritures tècniques entorpeixen la comunicació , sempre dic que la importància de qüestions tècniques estan en relació amb les necessitats indispensables per comunicar el que es veig i explicar la infància necessita senzillesa tècnica i estètica. Ells ompliran l’enquadrament amb la seva lluentor. Dono importància a l’equip fotogràfic que utilitzo en el meu treball,ja que són les meves eines més preuades però dins de l’equip tinc la meva preferida des que vaig començar a retratar nens: una botzina per quan tot és molt seriós o avorrit , llavors la faig sonar , el seu so elimina barreres aquest és el meu millor instrument tècnic per retratar a nens, i suposo que a grans..

Els nens, entre moltes unes altres ,ens poden ensenyar tres coses als adults: a posar-se content sense motiu, a estar sempre ocupats amb alguna cosa i a saber exigir amb totes les seves forces allò que desitja. Ens ensenyen la importància del joc , tots necessitaríem temps per jugar per seguir sent creatius. Com més juguem, més desenvolupem la nostra creativitat,

Les joguines són un món alternatiu al real que li permeten al nen una sèrie de beneficis com estimular la seva imaginació i exercir rols on ell és el protagonista. Jugar ens  fa créixer ,ells es diverteixen, riuen i els proporciona llibertat, ja que ho fan espontàniament i sense lligams o normes. De fet m’encanta pensar que juguen per l`únic fet de jugar, no busquem cap finalitat determinada. Juga amb o sense joguines perquè ens agrada, només per això,
Quan estem prop d’ells hauríem d’arribar per fi a saber el que volíem ser de grans:  un nen.

 
“La infància té les seves pròpies maneres de veure, pensar i sentir; gens hi ha més insensat que pretendre substituir-les per les nostres.” (Jean Jacques Roussaeau)

 

————————————————–

 

 

Me gustan los niños, los míos y los de los demás. Me encanta que ocupen mi tiempo, mirarlos y provocarlos para que expresen su estado de felicidad , su tristeza y que  me lo den todo delante de la cámara.Retratar niños es un juego con ellos. Jugando los retrato.

Disfruto con sus risas, sus miradas, sus comentarios sinceros y sin prejuicios.

Todo esto intento fotografiar con la máxima sencillez, como son ellos: complicación simple. Florituras técnicas entorpecen la comunicación , siempre digo que la importancia de cuestiones técnicas están   en relación con las necesidades indispensables para comunicar lo que se ve y explicar la infancia necesita sencillez técnica y estética. Ellos llenarán el encuadre con su brillo. Doy importancia al equipo fotográfico que utilizo en mi trabajo,ya que son mis herramientas más preciadas pero dentro del equipo tengo mi preferida desde que empecé a retratar niños:  una bocina para cuando todo es muy serio o aburrido , entonces la hago sonar , su sonido elimina barreras ese es mi mejor instrumento técnico para retratar a niños, y supongo que a mayores…

Los niños, entre muchas otras ,nos pueden enseñar tres cosas a los adultos: a ponerse contento sin motivo, a estar siempre ocupados con algo y a saber exigir con todas sus fuerzas aquello que desea. Nos enseñan la importancia del juego , necesitaríamos tiempo para jugar para seguir siendo creativos. Cuanto más jugamos, más desarrollamos nuestra creatividad,

Los juguetes son un mundo alternativo al real que le permiten al niño una serie de beneficios como estimular su imaginación y ejercer roles donde él es el protagonista. Jugar nos hace crecer ,ellos se divierten, ríen y  les proporciona libertad, ya que lo hacen espontáneamente y sin ataduras o normas. De hecho me encanta pensar que juegan  por el mero hecho de jugar, no busca ninguna finalidad determinada. Juegan  con o sin juguetes porque le gusta, sólo por eso, qué grande!.

 

Cuando estamos cerca de ellos deberíamos llegar por fin a saber lo que queríamos  ser de mayor: un niño.

 

 

“La infancia tiene sus propias maneras de ver, pensar y sentir; nada hay más insensato que pretender sustituirlas por las nuestras.” (Jean Jacques Roussaeau)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pin It on Pinterest

Share This