Seleccionar página

 

Fa dos mesos aproximadament, la Roser Xandri em proposava  participar en una exposició col.lectiva en la qual el fil conductor que unia a varies artistes de diferents llenguatges artístics, totes dones, era el tema de la maternitat. Com molts de vosaltres, que em coneixeu una mica us podeu imaginar no em vaig poder negar a formar part del projecte, el tema era “el meu tema”!, Maternitat és #maternografia i el concepte ja formava part del meu dia a dia maternal i del meu treball més personal fotogràfic, més exhibit t  i més compartit a través de les xarxes socials alhora. També és veritat que en tots els anys que fa que m’expresso fotogràficament  poques han estat les ocasions en les que he mostrat en un espai d’exposició el meu treball més personal perquè potser em falta actitud d’artista.

És veritat que fotografiar  la meva filla Sofia, que aquesta mateixa setmana cumplia 8 anys,  ha estat un impuls i una necessitat des de que un iphone va caure a les meves mans. El fet d’ expressar la relació mare/filla fotogràficament amb la càmera de l’iphone i que  podia ara, amb una exposició,  agafar tot forma tàctil i tenir presència  en un raconet d’una galeria d’art era un incentiu molt fort. A tot això també s’afegia el gran atractiu de formar part d’una mostra on la dona artista és la protagonista i que  juntament amb grans noms com són ara Rosa Siré, Marta Pruna, Palmira Rius, Neus Colet, Montse Gomis, Mercè Humedas i  Eva Llorens convertia tot plegat l’aventura en un veritable honor i  luxe per mi.

El divendres 1 de març es va inaugurar l’exposició col.lectiva amb el títol Maternitat a la sala Espai Cavallers , dintre del marc del II Festival Mirades de Dones http://www.festivalmiradasdemujeres.com/ , projecte organitzat per l’associació MAV, Mujeres en las Artes Visuales, http://www.mav.org.es/   .

 

El Festival Mirades de Dones va néixer l’any 2012 amb el desig de cobrir la programació d’art durant tot el mes de març amb exposicions, esdeveniments i activitats teòriques protagonitzats per artistes, crítiques d’art, comissàries i investigadores, que aconsegueixi la màxima difusió social i d’així la visibilitat que mereix el treball de la dona en el sistema de l’art espanyol. Un esdeveniment ,enguany, a escala nacional que representa més de 800 dones artistes aquest any, a través d’exposicions, xarrades i conferències en més de 190 centres d’art, museus, institucions i galeries de tota Espanya en un total de 13 comunitats autònomes.. Catalunya participa amb 35 centres. Un gran programa que us convido a consultar i fer una ullada per les seus i galeries més properes.

Agraeixo a la Roser haver pensat en mi per aquest gran projecte dintre del gran Festival i permetre’m oferir la meva mirada sobre aquest tema a través del meu  treball iphoneogràfic #maternografia.

Fer una selecció d’unes poques imatges de #maternografia entre les més de 500 realitzades va ser un treball difícil per la part emotiva que hi ha en el tema  ,totes les edicions són complicades però en aqeust cas es feia molt feixuga, però finalment vaig decidir-me per mostrar una curta edició de 8 imatges en blanc i negre per emmarcarles en uns especials cubs-caixes  de fusta càlida  format 18×18 i també 4 imatges en color que he convertit en petits penjolls circulars  ,emulant alhora la unió entre mare i filla i la distància inevitable que hi ha també entre nosaltres.

 

 

La inauguració va ser tot un èxit, amb una gran acollida entre amics. Molt contenta de les paraules sentides i comentaris positius rebuts sobre el treball.

Gràcies a tots els que heu seguit durant aquest temps #maternografia per les diferents xarxes , a tots els que em vau acompanyar en la inauguració i als que visitareu durant aquest mes l’exposició.

El treball de les set dones a les que he acompnyat en aquest fantàstic espai és veritablement enriquidor.

Espero els vostres comentaris i crítiques per fer tot això encara més gran.

 

 

———————————————————–

 

 

Hace dos meses aproximadamente, Roser Xandri me proponía participar en una exposición colectiva en la que el hilo conductor que unía a varías artistas de diferentes lenguajes artísticos, todas mujeres, era el tema de la maternitat. Como muchos de vosotros os podéis imaginar no me pude negar a formar parte del proyecto , el tema era “mi tema”!, #maternografía formaba parte de mi día a día maternal  y de mi trabajo más personal, más exhibido  y más compartido a la vez desde hacía dos años a través de las redes sociales. También es verdad que en todos los años que hace que me expreso fotográficamente pocas han sido las ocasiones en las que he mostrado en un espacio de exposición mi trabajo más personal porque quizás me falta actitud de artista.

Fotografiar mi hija Sofía, al cual cumplía esta misma semana 8 años, ha sido un impulso y una necesidad desde que cayó por primara vez en mis manos un iphone, el hecho de expresar la relación madre/hija fotográficamente con la cámara de la Iphone podía ahora coger forma táctil y tener presencia en un rinconcito de una galería de arte . Y también se añadía el gran atractivo de formar parte de una muestra donde la mujer artista es la protagonista junto con grandes nombres como son ahora Rosa Siré, Marta Ciruela, Palmira Ríes, Neus Colet, Montse Gomis, Mercè Humedas y Eva Llorens, se convertía la aventura en un verdadero   honor y lujo para mí.

El viernes 1 de marzo se inauguró la exposición colectiva con el título Maternidad a la sala Espacio Caballeros , dentro del marco del II Festival Miradas de Mujeres http://www.festivalmiradasdemujeres.com/ , proyecto organizado por la asociación MAV, Mujeres en las Artes Visuales, http://www.mav.org.es/ .

 

El Festival Miradas de Mujeres nació en 2012 con el deseo de cubrir la programación de arte durante todo el mes de marzo con exposiciones, acontecimientos y actividades teóricas protagonizados por artistas, críticas de arte, comisarias e investigadoras, que consiga la máxima difusión social y de así la visibilidad que merece el trabajo de la mujer en el sistema del arte español. Un evento,este año, a escala nacional que representa más de 800 mujeres artistas este año, a través de exposiciones, charlas y conferencias en más de 190 centros de arte, museos, instituciones y galerías de toda España en un total de 13 comunidades autónomas.. Cataluña participa con 35 centros. Un grande programa que os invito a consultar y dar un vistazo.

Agradezco a Roser haber pensado en mí por este gran proyecto y permitirme ofrecer mi mirada sobre este tema a través de mi  trabajo iphoneogràfic #maternografía.

Hacer una selección de unas pocas imágenes de #maternografía entre las más de 500 realizadas fue un trabajo difícil por la parte emotiva que hay en el tema , todas las ediciones son compliadas pero esta en concreto se hacía muy dura, pero finalmente me decidí para mostrar una corta edición de 8 imágenes en blanco y negro para enmarcarlas en unos especiales cubos-cajas de madera cálida formado 18×18 y también 4 imágenes en color que he convertido en pequeños colgantes circulares ,emulando a la vez la unión entre madre e hija y la distancia inevitable que hay también entre nosotros.

 

La inauguración fué  un éxito, con una gran acogida. Muy contenta de las palabras positivas oidas y de los comentarios recibidos sobre mi trabajo.

Gracias a todos los que habéis seguido durante este tiempo #maternografia por las redes , a todos los que me acompañasteis en la inauguración y a los que visitaréis  durante este mes la exposición.

El trabajo de las sieste mujeres artístas a las cuales acompaño en este fantástico espacio es realmente enriquecedor.

Espero vuestros comentarios y críticas para hacer todo esto aún más grande.

 

 

 

 

 

Imatge del raconet  #maternografia en la galeria Espai Cavallers al carrer Cavallers 31-33  de Lleida.

març2013

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

text sobre el treball :

 

#maternografia

susana martinez

Són fotos capturades i editades amb càmera iphone i aplicacions .No són fotos perfectes, tampoc amb perfectes enquadraments, ni tècnica perfecta però amb intenció d’aportar vibracions necessàries per crear memòria i d’explicar un petit i inofensiu conte. Formen part ja de la meva memòria i dels “contes de maternografia”.

Des de fa dos anys fotografio a Sofia amb aquesta càmera, gairebé diàriament ,amb la màxima proximitat maternal però mostrant-la al món amb distància. Les he exhibit i compartit cibernèticament per twitter, tumblir, instagram i facebook. Avui mostro , només una selecció, físicament ,amb intenció de dignificar-les com a objectes.

L’ús d’una càmera o una altra, de situar al model a retratar en un espai o un altre , ralenteix o dinamitza el procés permetent establir una relació molt diferent entre retratat i retratista. La grandària i el lloc sí que importa. La tècnica facilita la col·laboració o allunya al fotògraf del fotografiat, una càmera gran o un espai fred sembla imposar serietat i distància, no té res a veure amb una instantània rápida. És com
una prolongació del meu braç, mà i ull; i de la meva ment creadora i comunicadora. Iphonografio, connecto,faig memòria,comparteixo i exhibeixo.

Detenir el temps i posseir l’instant és la meva prioritat, el motiu veritable és provar que jo he viscut aquest moment allí i amb ells. Sentir, aïllar la realitat, congelar el
moment és la meva passió maternal.
Captar, guardar, posseir, compartir, mostrar, col·leccionar la vida és la passió fotogràfica que ara, en aquests moments, trobo i gaudeixo amb aquesta càmera .

Jo ,com a mare i fotògrafa ,necessito plasmar amb imatges allò que veig tots els dies, la vida quotidiana i “iphonografio” els meus fills, el seu entorn i el seu màgic creixement . La fotografia com a joc,com a pulsió interna i irracional maternal: jo amb el mòbil faig ”maternografia”:)

En una societat en què l’exhibició ens fa sentir més persones i individus únics i especials, el mòbil ens dóna la oportunitad de “grafiar la vida quotidiana”

#maternografia són trossets de mentides reals que capturo per explicar-me a la meva mateixa la veritat ja que un sentiment fort i intens sempre em condueix a una imatge. Si no faig fotos em moro, si no les mostro em menteixo.

 

 

 

Pin It on Pinterest

Share This